MEMÒRIA CINEMATOGRÀFICA

Us hem parlat força (per no dir moltíssim) dels referents interactius del Webdoc. Del que no us hem parlat, i estàvem a punt de caure en pecat, és de cinema lineal i ficcional. Deixant de banda per un dia el gènere exclusivament documental,  hem arriscat la pell per robar el secret millor guardat dels realitzadors: els seus referents cinematogràfics.

D’ Aki Kaurismaki a Mickey Rourke, dos noms que potser mai s’havien trobat en una mateixa frase.


SERGIO

En Sergio sembla tenir certa predilecció per l’Aki Kaurismaki, cineasta finlandès, i és que , segons indiquen totes les pistes, dues de les seves peces tenen molt a veure amb aquest. El  continu so del laboratori de la Clara Serra està inspirat en La noia de la fàbrica de llumins (1990) i, més en concret, en el so continu i sostingut de la màquina de fer llumins. La ciència fa soroll.

Per altra banda, i de manera més directa, trobem la peça de Carme Dachs relacionada amb la també mundialment famosa Llums al capvespre (2006), inspirant-se en una de les escenes on el protagonista es veu sotmès a una entrevista de feina.


ALBERTO

En la peça de Karo Mirando , l’Alberto , el nostre italià de referència, va trobar la musa en una pel·lícula digna del premi a millor guió del Festival de Sant Sebastià: Kiseki (Hirokazu Koreeda, 2001)-desig en japonès. En aquesta pel·lícula la imatge del tren pren un significat especial. El pren també per a la Karo Miranda?


IRENE

La Irene sembla aproximar-se més al cinema francès. La pel·lícula en qüestió és A la casa (François Ozon, 2012). Tot i que el relat de la Clara Arnedo queda molt lluny del de l’obsessió del personatge principal, si és cert que hi resta quelcom de la posada en escena. Es respira subtilesa en la gravació dels passadissos i en la conversa amb el professor-mentor; imatge que la peça  hereta d’aquesta pel·lícula.



DANIELA 

Segons els X-Files la Daniela és la responsable de què en aquesta publicació hàgim de parlar d’en Mickey Rourke. Els referents que ha utilitzat van des de Ozu fins a Aranofsky, depenent  de la situació del personatge a il·lustrar. Us podeu imaginar a quina peça remet cadascú?

Segurament la representació amb Ozu sigui bastant clara quan veiem la peça de la Yasuko. A casa, cuinant de manera tradicional, amb les filles… Precisament en relacionar amb aquesta imatge se subverteix l’arquetip de dona japonesa tradicional i mostra una dona catalana de Cadaqués.

Captura de la pel·lícula
Captura de la pel·lícula Tokyo Story (Ozu, 1953).

Però qui podria mesurar-se amb un boxejador dels més televisius dels EUA? Ni més ni menys que en Salvador López que fa aixecar-se a MBA d’arreu del món a ritme de Rock. Cal dir que no era l’única referència, també hi ha altres com House of Cards.


I després de destapar aquest secret tan bé amagat…, és hora de reptar als realitzadors a dir o a desdir. Comenteu nois, que és de franc! 

Publicat per

webdocambtitol

Q-5850017-D Pl. Merce, 12 08002 - Barcelona SPAIN

Enviant aquest comentari acceptes les condicions legals i de privacitat

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s