POLÍTICA A LES AULES

Per en Pere Portabella el 15 M marca un moment d’inflexió on el rumb comença a estar marcat pels moviments ciutadans i no pels partits polítics. Aquesta és la premissa de la recentment estrenada pel·lícula Informe General II. 

També ho és per l’Esperanza, protagonista d’una de les nostres peces i personificació de la relació entre universitat i política. Estudiant de periodisme i “indignada”, diu haver trobat en el 15-M una raó de pes per fer la seva feina.

Durant el transcurs d’aquells dies atrafegats la gent arribava a classe carregada amb la motxilla de muntanya: sac , màrfega, etc. També marxaven amb ella, és clar. Però aquesta no seria ni la primera vegada ni l’última que els joves universitaris es posessin en peu de guerra.  Sense anar més lluny, “El maig del 68”, emblema de la revolució de les revolucions, tampoc hauria existit sense ells.  Universitaris i tota mena d’estudiants al capdavant de la marxa.

2a nit del 15 m a Barcelona

La universitat uneix dos components amb una gran força: la joventut i els ideals. Per a molts estudiants la universitat té encara el caràcter romàntic que pogués tenir enfront de dictadures i status quo. I és que ja ho deixava anar  Salvador Allende quan deia que…

“Ser jove i no ser revolucionari és una contradicció fins i tot biològica”.

L’ Esperanza no va trobar el panorama que tant l’havia atret. Tampoc altres protagonistes com la Eva Giménez que, inspirada per la imatge polititzada de la UAB, va patir una profunda decepció en entrar per primer cop a l’edifici Balmes.

Making Esperanza
Making of de la peça d’Esperanza Escribano. Fotografia de Jordi Farrés.

Per l’Esperanza, la universitat polititzada que somiava s’està veient consumida per la institucionalització de la universitat com a empresa, on segons ella el que preval és  la relació “temps = diners”. Tot i això  reconeix que va ser la universitat la que va plantar les llavors que més tard germinarien en els moviments socials on va acabar participant (encara no està tot perdut…). Estableix la relació entre inquietud cultural, inquietud política i universitat.

A més destaca que és la condició dels estudiants la que els fa idonis per participar:

  1. Perquè no tenen el pes del treball i de la família
  2. Perquè “Tenen temps per fer les coses i és la gent que té el cervell actiu”.
Makinf of Esperanza Escribano 2
Making of de la peça d’Esperanza Escribano. Fotografia de Jordi Farrés.

Sembla natural que el diàleg obert, la trobada amb altres formes de pensar propici un ambient de democràcia. Creus que un moviment social pot triomfar sense el suport dels universitaris?

Es compleix la mateixa ràtio de participació universitària  a totes les carreres? Tendeixen a anar relacionats estudis i reivindicacions?

Enllaç d’interès:

Publicat per

webdocambtitol

Q-5850017-D Pl. Merce, 12 08002 - Barcelona SPAIN

One thought on “POLÍTICA A LES AULES”

Enviant aquest comentari acceptes les condicions legals i de privacitat

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s