MOOC

Els MOOC són tendència i perviuran la temporada del curs 2015 -2016. Aquesta setmana es celebra el Saló de l’ensenyament a Barcelona i és un tema que ens toca d’aprop. Per això també em volgut parlar d’ensenyament, però en aquest cas, d’ensenyament digital.

Per als que no coneguin les sigles no es tracta de les noves sabates de moda, sinó dels Massive Online Open Course que Universitats i altres institucions estan posant a l’abast de tothom. Creus que és possible aprendre el mateix durant tres o quatre hores de MOOC que durant tres hores de classe presencial? Cal analitzar-ho amb calma.

miriadax
Plataforma Míriada X.

Diuen els experts que tot depèn del grau d’implicació personal.  La part audiovisual d’un MOOC és com la punta de l’iceberg… hi ha tot un cos gegantí que aparentment no està a la vista. L’ideal, segons la idea d’ universalització del coneixement que persegueixen els MOOC, hauria de respondre a dues característiques molt interactives: l’accés i recopilació d’eines online útils en el futur professional o intel·lectual de l’alumne; i la creació d’un espai de trobada online entre tots els participants.

Cada MOOC és un món i la seva capacitat de feedback depen de la plataformi que l’allotgi. Per què us feu una idea, us deixem la presentació del MOOC la 3ª Edat de Oro, en que Carlos Scolari i Jorge Carrión.


Però són equiparables les accions i resultats dels MOOCs amb els d’una classe presencial? Alguns sectors crítics diuen que no és una universalització real. Donat el nombre de participants no existeix una possibilitat de tutoria real; el professor no pot donar el mateix feedback a tothom. Són els mateixos usuaris qui sovint s’han d’avaluar els uns als altres (efectivament, fa una mica de por). Però no patiu, com tota nova tecnologia i servei encara pot millorar i millorarà.

Alguns estudis consideren que fins al moment la multitudinària participació ha sigut una qüestió de curiositat (Només 5 de cada 100 persones inscrites, el 5%, vaja,  finalitzen els cursos). Tot i així preveuen un creixement cap a temàtiques pràctiques que acabaran afavorint ocupabilitat i  les capacitats dels enrolats. Serviran, segons Josep. A. Planell, rector de la UOC, com a **:

  1. Elements de recurs per a diferents carreres
  2. Potenciadors de l’ interès de persones d’altres titulacions
  3. Elements de formació continuada per a persones que ja tenen una formació
  4. Propulsors de la innovació docent amb recursos d’aprenentatge i models educatius

Sembla que arribats a aquest punt potser no cal entrar en una batalla campal entre partidaris del MOOC i partidaris de la classe magistral. És probable que el quid de la qüestió resideixi  en com ambdues formes de coneixement poden resultar complementaries.

Estàs d’acord?

Enllaços d’interès:

Publicat per

webdocambtitol

Q-5850017-D Pl. Merce, 12 08002 - Barcelona SPAIN

Enviant aquest comentari acceptes les condicions legals i de privacitat

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s